Ara que s'acosta Sant Jordi (el que va matar l'Aranya o el del Drac, no ho tinc clar) ens posem una mica sentimentals. Aquest xaval o xicotet que canta com els Àngels, és capaç de possar de peu a tot el public de factor X (no és porno"verlo").
Hi ha algu de vosaltres que no a tingut la sensació d'un escalfred o se l'hi ha escapat alguna llàgrima? INSENSIBLE!!!
Me pongo tierno (però no maduro).
Xorrilla Màxima
dijous, 17 d’abril del 2008
Ens posem sentimentals!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No, amic Xorrilla, em nego a ser insensible. Però de llàgrimes, cap!
Ara em dirà que vostè és tan sensacionalista com els del jurat i els del públic...
Pobre nen, massa jove per ser freak, no ha sabut esperar el moment.
Un camió molt fort.
massa buscat... (no puc suportar haver de donar-li la raó (encara que sigui parcialment) al amic Pebràs) això és pur sensacionalisme de rebaixes...
D'altra banda, el "nen" fa bé d'aprofitar-se'n, d'aquí uns anys, quan comenci a beure cerveses per dotzenes (té cara de hooligan borratxo, tot sigui dit) i li canviï la veu, ja no podrà fer aquestes coses... (potser descobrirà noves habilitats i en fa unes altres, jejeje)
Apa! un saludu Sr Xorrilla!!
Sr. LiCharl, te tota la rao del mon. Te cara holigan. I és cert que quan comenci a veure gerres de cervesa per dotzenes segur que li canviarà la veu, segur. Esperem que no sigui del ManU.
Ens la veiem,
Xorrilla
Publica un comentari a l'entrada